L'aprenentatge acadèmic de qualsevol persona constitueix el seu bagatge, un bagatge amb una varietat de temes enorme, la majoria dels quals no utilitzarà a la pràctica en el món professional. Però el fet que no els hagi d'utilitzar no vol dir que no hagin estat importants, perque constitueixen els ingredients necessaris per a "cuinar" els "plats" que satisfan les necessitats de supervivència al món laboral. No obstant el que acaba diferenciant els professionals bons dels dolents o dels brillants, és la capacitat creativa dels individus, allò que els fa trobar la solució ideal davant de cada entrebanc professional.
Comparteixo totalment el pensament de K.Robinson, constatat al llarg de la meva etapa de formació, des de l'etapa preescolar fins la universitària.
Tret d'alguna excepció, en el temari de cada assignatura es dona prioritat a la quantitat que a la qualitat, s'exigeix a tothom el mateix grau de coneixement. D'altra banda, existeix quelcom anomenat "dinàmica de grup" que impedeix progressar i desmotiva als alumnes més destacats per no perjudicar als alumnes menys destacats, alumnes que dit de pas, es troben estudiant perque la llei els obliga i el sistema educatiu els condemna fins als setze a perdre un temps que podrien haver aprofitar per desenvolupar les seves capacitats.
Es tracta d'un sistema destinat a la mediocrització, que implica un gran malbaratament de recursos i una dilapidació de capital humà de la societat.
Reflexionem-hi!
