Cites

"Una llengua no mor perquè els que no la saben no l'aprenen.
Una llengua mor perquè els que la saben no la parlen."
(Mikel Laboa)

dimarts, 26 de maig del 2015

El destí



L’aire xafogós i contaminat és encara més enrarit i insuportable que el de la cambra. La manca de vent i un sol de justícia provoquen una estiuenca calitja en ple mes de maig, i el grisenc cel, absent de núvols, no albira cap bri d’esperança per a renovar un ambient irrespirable, amb una estranya barreja de monòxid de carboni i ferum de pixats de gos, patates fregides i pollastres a l’ast. 

Alineats entre faroles mig trencades, brutes de deposicions de coloms, gavines o estornells, desfilen plataners mal podats, coronats per un escàs fullam de color entre groguenc i bru, incapaç d’esmorteir el soroll infernal de motos que acceleren com si fossin a la recta d’arribada del circuit de Montmeló. A ambdós costats, centenars de vianants caminen com si fossin vehicles en una carretera, evitant qualsevol mena de contacte físic, i fixen la vista sobre les negroses voreres, qui sap si per sortejar les defecacions canines no recollides o, simplement, esquivant la ferida de mirar-se directament als ulls. 

Com una balena devorant milers de petits krills, l’antropòfaga boca del metro s’empassa les riuades de gent, imatge d’una voraç societat que devora als seus individus enganyant-los amb el caramel de la llibertat; i com a macabra metàfora, una teranyina a la finestra, a la cantonada de la qual una aranya espera calmosament l’abatiment d’una mosca que, exhausta, va deixant de bategar les ales,... i em pregunto: Sóc davant d’una finestra o d’un mirall?