Una història imaginària

Tinc un amic imaginari, que viu en una vila imaginària.
Aquest amic imaginari camina pels carrers de la seva vila imaginària i veu com la resta dels seus veïns caminen en sentit contrari al seu, i ho fan seguint uns senyals imaginaris que els indiquen el camí real que han de seguir.
El meu amic imaginari rep tot de consells de bona voluntat, que li diuen que no vagi en contra del sentit comú, i segueixi els senyals i les indicacions dels policies urbans imaginaris, o dels membres de l'aparell imaginari de poder.
Un dia el meu amic imaginari surt del camí, i se n'adona que els seus veïns no fan altra cosa que anar donant voltes per la mateixa via. Des de la seva nova perspectiva, veu que fora de les vies assenyalades s'està construint una realitat paral·lela a esquenes de la gent, i decideix tornar al camí per avisar-los. Alguns se l'escolten, però el meu amic imaginari topa amb la incomprensió d'una part dels vilatans, amb la sordesa d'una altra part, i amb els membres de l'aparell imaginari que no tan sols ataquen al meu amic imaginari, sinó que amenacen als altres vilatans de no facilitar-los l'avituallament si decideixen fer cas al meu amic imaginari.
El meu amic imaginari, i els pocs que l'han seguit, tracten d'arribar a cada un dels grups veïnals imaginaris i explicar-los el que està succeint, però se n'adonen que en tots ells hi ha un membre de l'aparell imaginari. El meu amic imaginari i els seus aliats no defalleixen, i troben ressò fora de la vila imaginària, i mica en mica veuen que hi ha més gent que s'arrisca a sortir del camí.
Però, ai las!, el meu amic és tan sols un amic imaginari, i per tant el final d'aquesta història no deixa de ser una situació que cada lector haurà d'imaginar.
Els que toquem de peus a terra tenim molta imaginació.