Indigneu-vos!

Stephane Hessel és una persona de nacionalitat francesa, que va viure amb intensitat la Resistència enfront els nazis i que va participar en l'elaboració de la Declaració dels Drets Humans. L'any passat, als seus 93 anys, va causar un gran impacte a la societat francesa amb la publicació del seu llibret "Indignez-vous!", un petit pamflet dirigit en especial a la joventut francesa. En aquest llibret, que a França s'ha venut com a xurros a tres euros la peça, alerta contra la desmobilització generalitzada, reivindica la indignació com el motor més gran de mobilització de la societat, i denuncia que existeixen motius suficients per indignar-se i rebel·lar-se. Quan llegia el llibre, en la llengua de Cyrano de Bergerac, no podia deixar de recordar el film "Network", aquella fantàstica pel·lícula d'en Sidney Lumet, que recomano fermament perquè continua sent perfectament d'actualitat (Adjunto un link per qui en vulgui fer un mos: NETWORK).
Al nostre país, a més tenim altres motius per sentir-nos indignats.
El mes passat vaig saber que l'Editorial Destino editaria la traducció al català i al castellà del llibret de Hessel, amb pròleg de José Luís Sampedro. Aquest autor és un economista que ha triomfat amb llibres de ficció, on destacaria "El somriure etrusc", una gran novel·la que, malgrat el seu èxit, no tinc constància que hagi estat traduïda al català. Sí, és indignant, però si l'autor d'una gran obra literària escriu en la llengua d'Andrés Pajares, cap editorial es molesta en traduir-la al català; "no cal", diuen amb menyspreu.
Si el menyspreu anterior no fos prou indignant, el lector d'aquest bloc ha de saber que fa un parell de setmanes que pot trobar a les llibreries el llibret de Hessel, però només en versió castellana, "comme il faut". Quan pregunto al llibreter on és la versió catalana, encara m'indigno més, perquè o no tenen constància que existeixi versió catalana, o assumeixen com un fet normal que la versió catalana trigui més en arribar.
Finalment, la indignació arriba al límit de la paciència quan descobreixo el preu de venda; aquest llibret, d'escasses vint-i-vuit pàgines comptant el pròleg, costa cinc euros!
Romanc a l'espera de veure l'edició catalana a les llibreries, i estic segur que trobaré més motius per indignar-me: que el preu de la traducció catalana sigui superior al de la castellana (acostuma a passar), que la traducció sigui deficient (també) o que, senzillament, arribi a la meitat o una tercera part dels punts de venda de l'edició espanyola.
Afortunadament, estic indignat!
La indignació em fa sentir viu i em dona arguments per dir Prou!
Així que, companys, Indigneu-vos!