El triomf de l'esperit de la democràcia

Ja han passat alguns dies, i m'agradaria parlar del fenomen Xavier Garcia Albiol en un sentit totalment diferent al que s'ha vingut publicant fins ara.
No penso jutjar ni les idees ni les accions. Un vell proverbi diu que abans d'obrir la boca, cal pensar si el que s'ha de dir ha de servir per millorar la bellesa del silenci. Per això, i establint-hi un paral·lelisme, crec que tothom té una opinió al respecte sobre en Xavier, i la meva no ajudaria a millorar la riquesa del pensament crític.
Jo vull parlar d'en Xavier com l'exemple més clar del que significa a la nostra societat l'esperit de la democràcia, o del que s'ha volgut transmetre que ha de ser l'esperit de la democràcia: més enllà dels seus orígens, en política qualsevol persona pot arribar a aconseguir tot allò que es proposi.
En Xavier fou un noi criat en una modesta i gens benestant llar del barri de la Morera de Badalona. No era un bon estudiant, no era una ment brillant, no tenia una gran oratòria ni era una persona especialment extravertida; no destacava pràcticament en res, tret del seu aspecte físic: era un noi molt alt, i tot i que tampoc destacava per ser un bon jugador, la seva alçada el va portar a jugar a les categories inferiors de la Penya.
Al col·legi no va anar més enllà del graduat escolar, perquè tampoc li agradava gaire estudiar; gràcies a la seva alçada, va aconseguir fitxar com operari a la Danone, doncs calia ser treballador per jugar la lliga de basquet entre empreses, i durant un temps va estar carregant caixes de iogurts, una feina que tampoc li feia el pes, però que li suposava una bona remuneració.
Es podia dir que no era brillant ni un gran pencaire, però una cosa era clara: no tenia ni un pel de "tonto" i sabia espavilar-se. Va adonar-se aviat que en el món de la política podia fer-se un lloc dins d'un partit que no tenia cap regidor a la ciutat, i va aprofitar la seva oportunitat. I el seu instint és el que l'ha dut poquet a poquet a anar guanyant pes específic dins del partit, i especialment dins del veïnat de Badalona. Al cap i a la fi, tot el que ha fet és escoltar a la gent i guanyar-se la confiança de molta gent dient el que aquesta gent espera sentir.
És molt simple reduir el tema a criticar-lo i acusar-lo de xenòfob, però es fa perquè resulta molt més complicat (i políticament molt incorrecte) reconèixer que el racisme i la xenofòbia són idees que estan implantades en el cervell dels humans. Matem el missatger perquè no sabem combatre el missatge. Denunciem el racisme i posem lleis i constitucions , però molt poca gent de debò mou un dit per posar-hi fi, perquè en el fons el racisme (com el classisme) no és més que un concepte abstracte que es fonamenta en una suposada superioritat moral d'un envers un altre.

Que quedi clar que jo ni defenso en Xavier Garcia Albiol, ni comparteixo les seves posicions.
Em limito a argumentar que aquest fenomen és el triomf de l'esperit que es va transmetre amb la democràcia: no cal tenir grans estudis per ser President de la Generalitat (Montilla), ni tampoc en cal per ser alcalde d'una gran vila, malgrat que es mouen pressupostos de quantitats superiors a les que mouen els gerents de la majoria de les empreses catalanes.
Aquest és el model que tenim: el govern no està en mans dels més ben preparats sinó dels que s'han sabut situar millor. Hi ha persones que es poden dedicar professionalment a la política sense haver treballat en la seva punyetera vida. I el sistema permet que siguin escollits perquè els ciutadans no tenim més remei que votar el partit, i no a les persones que s'hi presenten; i perquè els ciutadans som tan imbècils que seguim escollint-los, perpetuant així aquesta petita oligarquia.
El problema rau en el sistema de partits i en el sistema electoral, que acaba convertint-se en endogàmic.
No tinc cap solució ni cap vareta màgica, ni tinc entre els meus objectius alliçonar ningú. Em limito a aportar reflexions que penso que són prou bones per generar o per continuar un debat obert a la nostra societat que ens hauria de permetre construir la societat del futur.