La buidor dels mots

Ahir en arribar a casa, la dona tenia posada la televisió en el 3/24 i el primer que vaig sentir fou la veu d'en Duran i Lleida, que més o menys deia: "el problema és vostè i el seu govern; s'ha acabat, segons el nostre parer, la seva etapa com a president" .
Em va sobtar la duresa d'unes expressions poc habituals en un polític d'un tarannà més aviat moderat i conciliador. Poc després descobreixo que, tot i les dures paraules pronunciades, CIU ha permès amb la seva abstenció que el decret de les mesures tiri endavant.
No perdré ni un minut a comentar ni la reforma ni la forma d'aprovar-la, ni la seva necessitat. I se me'n foten les raons per les quals CIU ha pres la seva decisió.
Si avui, dia 28 de maig de 2010, algú entra a la pàgina web d'Unió Democràtica de Catalunya descobrirà una pestanya que diu "El dir i el fer", que comença dient: "La coherència entre allò que es diu i allò que es fa constitueix, sens dubte, un dels grans actius d'Unió Democràtica de Catalunya." 
Home, permeteu-me que us digui, als d'Unió, que si la coherència és un vostres dels grans actius, aneu pensant en un pla de viabilitat per reflotar la vostra imatge, perquè teniu aquest actiu totalment devaluat.
És versemblant permetre que s'aprovi el pla d'austeritat que ha dissenyat, i alhora demani galdosament la dimissió del govern? D'això els catalans en diem fer "la puta i la ramoneta".
La incongruència entre el que es diu i el que es fa és un reflex del que ha estat durant els darrers anys l'actuació dels governants catalans, i per això som on som. Què esperen aconseguir "fent pedagogia a Espanya" si ni tan sols els podem entendre nosaltres?
No se n'adonen que aquestes són les causes de la desafecció dels catalans al carrer?
L'altre dia pujava de la Ciutadella pel carrer Nàpols, i vaig caure de cul quan vaig veure la seu d'UDC. No posaré en dubte que la inversió estarà perfectament justificada, documentada i auditada, però el cost de fer aquella entrada de marbre (i no he vist la resta) resulta moralment i ètica inacceptable; és un malbaratament de recursos públics, perquè no li cal un local tan majestuós per fer la seva obra política.
Caldria debatre si els partits polítics han de finançar-se a través dels pressupostos públics, però si ho fan, hauríem de vetllar perquè aquests diners siguin ben utilitzats. 
I també hem de fer un seriós exercici de reflexió per canviar les estructures actuals dels partits polítics, perquè en cas contrari, el que no va aconseguir el franquisme per la força i la coacció (eliminar la dissidència), ho aconseguiran aquesta colla de dropos que porten les brides dels partits polítics a través de la desídia i el malbaratament de recursos.